Programa 2 Richard Brooks

Al programa d’avui, a la secció de clàssics, us proposem dos films del director Richard Brooks que serà objecte d’un homenatge al proper festival de Sant Sebastià amb la projecció de quasi tota la seva filmografia.

Richard Brooks va neixer a Filadèlfia el 1912 i firma el seu primer guió el 1943 . El primer èxit el té amb el guió de la pel·lícula Cayo Largo, de John Huston. El 1950 i gràcies a l'impuls que li va donar l'actor Cary Grant, va debutar en la direcció amb la pel·lícula Crisis, drama produït per Arthur Freed i que Grant va protagonitzar.
Al llarg d'aquella dècada, Brooks va anar assentant la seva carrera com a director d'actors, especialment gràcies a l'èxit de Semilla de maldad, un tens drama en un conflictiu institut de secundària, protagonitzada per Glenn Ford i un jovenet Sidney Poitier, intèrpret que assoliria la fama gràcies a aquesta pel·lícula. Anteriorment Richard Brooks, candidat a l'Oscar al millor guió per aquesta pel·lícula, havia dirigit títols com El milagro del cuadro, amb Stewart Granger, Deadline - U.S.A., pel·lícula d’ambient periodístic, o La última vez que vi París, melodrama basat en una història de Francis Scott Fitzgerald, que va ser protagonitzat per Elizabeth Taylor i Van Johnson.
Altres pel·lícules destacables d'aquella època són el western The Last Hunt , amb Robert Taylor i Stewart Granger ; el drama The Catered Affair, amb Bette Davis i Ernest Borgnine; o Sangre sobre la tierra , pel·lícula protagonitzada per Rock Hudson i Dana Wynter.
Brooks sempre va tendir a rodar adaptacions de gran pes literari, generalment realitzant versions cinematogràfiques força satisfactòries. Així, el 1958 va portar a la pantalla Els germans Karamazov de Fiódor Dostoievski, amb Yul Brynner com a principal protagonista; va adaptar la novel·la Elmer Gantry ( El fuego y la palabra) de Sinclair Lewis, interpretada per Burt Lancaster, Shirley Jones i Jean Simmons; el 1965 va dirigir Lord Jim de Joseph Conrad, amb Peter O'Toole; i va posar en imatges A sangre fría , excel·lent docudrama basat en la novel·la de Truman Capote.
Un dels seus autors favorits va ser el dramaturg Tennessee Williams, de qui va adaptar La gata sobre el tejado de zinc el 1958, amb Elizabeth Taylor, Paul Newman i Burl Ives, i Dulce pájaro de juventud, film en el qual va tornar a col·laborar amb Newman.
Brooks també va portar a la pantalla novel·les d'autors menys coneguts per al gran públic, com Frank O'Rourke, en el western The professionals, un dels millors títols del gènere rodats en els anys 60. La seva última pel·lícula en aquesta dècada va ser Con los ojos cerrados , un drama escrit pel propi director. A partir de 1970 la seva producció va minvar en quantitat, rodant l'interessant western Muerde la bala, pel·lícula protagonitzada per Gene Hackman, Candice Bergen i James Coburn. Altres títols de la seva última etapa van ser Dólares , comèdia amb Warren Beatty i Goldie Hawn; Buscando al Sr. Goodbar , drama amb el protagonisme de Diane Keaton i amb el primer paper important de Richard Gere; Objetivo mortal , sàtira protagonitzada per Sean Connery, i la seva última pel·lícula, Fever Pitch el 1989, fluix melodrama amb Ryan O'Neal com a principal estrella.
L'11 de març de 1992, Richard Brooks va morir per problemes de cor a Beverly Hills, Califòrnia.

De totes les pel·lícules que us hem citat en destacarem dues, encara que podrien ser moltes més,..
La primera és Cayo Largo de John Huston en la qual Brooks va col·laborar en l’elaboració del guió. Considerada un dels clàssics del cinema negre Cayo Largo es va estrenar el 1948 en plena “cacera de bruixes” a Hollywood. Cayo Largo és un film inquietant, claustrofòbic, estimulant i enigmàtic. I el secret no és altre que un argument sòlid amb una dosi de contingut crític, uns actors de luxe com Humphrey Bogart, Edward G. Robinson, Lauren Bacall, Lionel Barrymore, i la direcció magistral de John Huston.
Cayo Largo ens explica la història d’un veterà de guerra que fa una visita al pare i a la vídua d’un company mort en combat. Però el viatge es complica ja que a l’hotel de Florida dels quals son propietaris està allotjada una banda de gàngsters i que aprofitant una forta tempesta els capturen com a ostatges..
Una pel·lícula que recomanen per a aquells que no l’hagueu vist.

L’altre clàssic que avui us presentem és “A sangre fría” (In cold blood) escrita i dirigida per Richard Brooks a partir de l’adaptació de la novel·la homònima de Truman Capote (que va ser el productor). La cinta és del 1967 i està rodada amb una fotografia en blanc i negre molt contrastada que reforça el dramatisme de la història.
L’argument del film està basat en fets reals: el brutal assassinat de la família Clutter a la seva granja de Holcomb, (Kansas) per dos ex convictes: Perry Smith (Robert Blake) i Dick Hickcock (Scott Wilson). Brooks trasllada a la pantalla aquests fets de tal manera que l'espectador arriba a conèixer íntimament les víctimes i els assassins amb tot tipus de detalls, esgarrapant poc a poc en la psicologia dels personatges. Tota la narració de la pel·lícula es fa a través d'un dels assassins, una narració que convida a reflexionar sobre la pena de mort que, igual que els crims, s'aplica a sang freda.