Programa 3 24/09/09

Degut a la retransmissió avui a les 20:30 h del pregó de la festa major de Molins de Rei, el programa 3 de La nit americana no s'ha pogut emetre. Així i tot podreu escoltar-lo en reemissió el dissabte a les 17:00 h.

El programa d'avui repassava les estrenes de la cartellera i una entrevista amb en Joan Domènech membre del cineclub Hal 2002.

Programa 2 Richard Brooks

Al programa d’avui, a la secció de clàssics, us proposem dos films del director Richard Brooks que serà objecte d’un homenatge al proper festival de Sant Sebastià amb la projecció de quasi tota la seva filmografia.

Richard Brooks va neixer a Filadèlfia el 1912 i firma el seu primer guió el 1943 . El primer èxit el té amb el guió de la pel·lícula Cayo Largo, de John Huston. El 1950 i gràcies a l'impuls que li va donar l'actor Cary Grant, va debutar en la direcció amb la pel·lícula Crisis, drama produït per Arthur Freed i que Grant va protagonitzar.
Al llarg d'aquella dècada, Brooks va anar assentant la seva carrera com a director d'actors, especialment gràcies a l'èxit de Semilla de maldad, un tens drama en un conflictiu institut de secundària, protagonitzada per Glenn Ford i un jovenet Sidney Poitier, intèrpret que assoliria la fama gràcies a aquesta pel·lícula. Anteriorment Richard Brooks, candidat a l'Oscar al millor guió per aquesta pel·lícula, havia dirigit títols com El milagro del cuadro, amb Stewart Granger, Deadline - U.S.A., pel·lícula d’ambient periodístic, o La última vez que vi París, melodrama basat en una història de Francis Scott Fitzgerald, que va ser protagonitzat per Elizabeth Taylor i Van Johnson.
Altres pel·lícules destacables d'aquella època són el western The Last Hunt , amb Robert Taylor i Stewart Granger ; el drama The Catered Affair, amb Bette Davis i Ernest Borgnine; o Sangre sobre la tierra , pel·lícula protagonitzada per Rock Hudson i Dana Wynter.
Brooks sempre va tendir a rodar adaptacions de gran pes literari, generalment realitzant versions cinematogràfiques força satisfactòries. Així, el 1958 va portar a la pantalla Els germans Karamazov de Fiódor Dostoievski, amb Yul Brynner com a principal protagonista; va adaptar la novel·la Elmer Gantry ( El fuego y la palabra) de Sinclair Lewis, interpretada per Burt Lancaster, Shirley Jones i Jean Simmons; el 1965 va dirigir Lord Jim de Joseph Conrad, amb Peter O'Toole; i va posar en imatges A sangre fría , excel·lent docudrama basat en la novel·la de Truman Capote.
Un dels seus autors favorits va ser el dramaturg Tennessee Williams, de qui va adaptar La gata sobre el tejado de zinc el 1958, amb Elizabeth Taylor, Paul Newman i Burl Ives, i Dulce pájaro de juventud, film en el qual va tornar a col·laborar amb Newman.
Brooks també va portar a la pantalla novel·les d'autors menys coneguts per al gran públic, com Frank O'Rourke, en el western The professionals, un dels millors títols del gènere rodats en els anys 60. La seva última pel·lícula en aquesta dècada va ser Con los ojos cerrados , un drama escrit pel propi director. A partir de 1970 la seva producció va minvar en quantitat, rodant l'interessant western Muerde la bala, pel·lícula protagonitzada per Gene Hackman, Candice Bergen i James Coburn. Altres títols de la seva última etapa van ser Dólares , comèdia amb Warren Beatty i Goldie Hawn; Buscando al Sr. Goodbar , drama amb el protagonisme de Diane Keaton i amb el primer paper important de Richard Gere; Objetivo mortal , sàtira protagonitzada per Sean Connery, i la seva última pel·lícula, Fever Pitch el 1989, fluix melodrama amb Ryan O'Neal com a principal estrella.
L'11 de març de 1992, Richard Brooks va morir per problemes de cor a Beverly Hills, Califòrnia.

De totes les pel·lícules que us hem citat en destacarem dues, encara que podrien ser moltes més,..
La primera és Cayo Largo de John Huston en la qual Brooks va col·laborar en l’elaboració del guió. Considerada un dels clàssics del cinema negre Cayo Largo es va estrenar el 1948 en plena “cacera de bruixes” a Hollywood. Cayo Largo és un film inquietant, claustrofòbic, estimulant i enigmàtic. I el secret no és altre que un argument sòlid amb una dosi de contingut crític, uns actors de luxe com Humphrey Bogart, Edward G. Robinson, Lauren Bacall, Lionel Barrymore, i la direcció magistral de John Huston.
Cayo Largo ens explica la història d’un veterà de guerra que fa una visita al pare i a la vídua d’un company mort en combat. Però el viatge es complica ja que a l’hotel de Florida dels quals son propietaris està allotjada una banda de gàngsters i que aprofitant una forta tempesta els capturen com a ostatges..
Una pel·lícula que recomanen per a aquells que no l’hagueu vist.

L’altre clàssic que avui us presentem és “A sangre fría” (In cold blood) escrita i dirigida per Richard Brooks a partir de l’adaptació de la novel·la homònima de Truman Capote (que va ser el productor). La cinta és del 1967 i està rodada amb una fotografia en blanc i negre molt contrastada que reforça el dramatisme de la història.
L’argument del film està basat en fets reals: el brutal assassinat de la família Clutter a la seva granja de Holcomb, (Kansas) per dos ex convictes: Perry Smith (Robert Blake) i Dick Hickcock (Scott Wilson). Brooks trasllada a la pantalla aquests fets de tal manera que l'espectador arriba a conèixer íntimament les víctimes i els assassins amb tot tipus de detalls, esgarrapant poc a poc en la psicologia dels personatges. Tota la narració de la pel·lícula es fa a través d'un dels assassins, una narració que convida a reflexionar sobre la pena de mort que, igual que els crims, s'aplica a sang freda.

Mor Michael Galasso

Compositor, director musical i violinista, Galasso es va fer famós per la seva música a la pel·lícula “In the mood for Love”, del director coreà Wong Kar-Wai, encara que la cèlebre melodia va ser extreta d’un film anomenat “Yumeji” i va seren realitat, del japonès Shigeru Umebayashi.
Galasso ha estat considerat un compositor dotat d’un fort eclecticisme. La seva formació va ser clàssica , però la seva trobada amb John Cage als 18 anys va marcar de manera molt important la seva trajectòria en el món de la música.
Al cine, Galasso va treballar a un altre film de Kar-Wai “Chunking Express”, amb Martin Provost, a “Seraphine”, la gran guanyadora dels premis Cèsar del 2009, on va aconseguir set estatuetes incloent la millor banda sonora composada per Galasso. També va col·laborar amb el director belga Sam Garbanski a “Le tango des rashevski” i amb l’iranià Babak Payami a la seva pel·lícula “Secret Ballot” i en diferents documentals dels quals destaca “Ella es el matador” de Celeste Carrasco i Gemma Cubero.
A part de les bandes sonores Galasso va crear moltes composicions per a peces teatrals col·laborant activament amb el director Robert Wilson a la Comèdie française, desfilades (Armani), performances, instal·lacions sonores, i l’edició de dos discos.
El compositor va morir el 10 de setembre, a París a causa d’una hepatitis C.




BSO de la pel·lícula "In the mood for love" del director Wong Kar-Wai

programa 2 Elmer Bernstein

El segon programa de "la nit americana", a part de fer l'anàlisi de les estrenes d'aquesta setmana, va comptar amb la seccció habitual de recordar la biografia d'un compositor i d'algunes de les seves grans bandes sonores.

En aquest programa la Meritxell ens va parlar de...Elmer Bernstein

Va néixer a Nova York el 1922.
Pianista súper dotat, l’exèrcit nord-americà el va contractar per a les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial on també va tocar amb l’orquestra de Glenn Miller. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, va fer el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l’èxit no li arribà fins el 1956, quan va tenir la oportunitat de composar la banda sonora de Los diez Mandamientos, la súper producció dirigida per Cecil B. De Mille.
De seguida s’especialitzà en westerns i va compondre obres llegendàries, com Los siete magníficos el 1960, dirigida per John Sturges
Candidat a l’Oscar en 10 ocasions (la seva última nominació fou el 2003 per la partitura de Lejos del cielo, de Todd Haynes), només assolí el primer premi el 1967 per la comèdia musical Millie, una chica moderna, interpretada per Julie Andrews i dirigida per George Roy Hill.
Les seves composicions alternen l’estil jazzístic i el simfònic, sent moltes les melodies recordades com l’anteriorment citada dels 7 magnifics o La gran evasión , pero altres desconegudes que són petites joies com El hombre de Alcatraz o Matar a un ruiseñor.
Acreditat musicalment per més de 250 produccions fílmiques i televisives,( cal destacar la seva composició musical per a National Geographic) entre les seves composicions figuren les bandes sonores de: El hombre del brazo de oro , Amanecer Zulú ,, Entre pillos anda el juego , Mi pie izquierdo , Uno de los nuestros , Los timadores , El prado, El cabo del miedo , La edad de la inocencia….i així no parariem mai…
Elmer Bernstein va morir a Ojai, Califòrnia el 2004.

Cartellera 18-9-09

INGLOURIOUS BASTERDS

DIRECTOR: Quentin Tarantino
PRODUCTORA: The Weinstein Company, Universal Pictures, A Band Apart i Zehnte Babelsberg Film
PAÍS: EUA i Alemanya
ANY: 2009
DURADA: 153 minuts
GUIÓ: Quentin Tarantino
FOTOGRAFIA: Robert Richardson
MUSICA: Varis
INTÈRPRETS:Brad Pitt (Tinent Aldo Raine), Diane Kruger (Bridget Von Hammersmark), Mélanie Laurent (Shosanna Dreyfus), Christoph Waltz (Coronel Landa), Daniel Brühl (Frederick Zoller), Eli Roth (Donny), Samm Levine (Soldat Hirschberg), B.J. Novak (Smithson), Til Schweiger (Hugo Stiglitz), Gedeon Burkhard (Wilhelm Wicki), Julie Dreyfus (Francesca Mondino).
WEB OFICIAL: http://www.malditosbastardos.es/

Festival de Cannes: millor actor (Christoph Waltz).
Durant l’ocupació alemanya de França, Shosanna Dreyfus presencia l'execució de la seva família a mans del coronel nazi Hans Landa. Shosanna aconsegueix escapar i marxar a París, on agafa una nova identitat com a propietària i directora d’un cinema. En un altre lloc d’Europa, el tinent Aldo Raine organitza un grup de soldats jueus per anar contra objectius concrets. Coneguts pels enemics com “The Basterds”, els cabrons, els homes de Raine s’uneixen a l’actriu alemanya Bridget Von Hammersmark, una agent secreta que treballa pels aliats, amb la finalitat de portar a terme una missió que farà caure el Tercer Reich. El destí vol que tots es trobin sota la marquesina d’un cine on Shosanna espera per venjar-se.

LA NOCHE DE SU VIDA

DIRECTOR: Chris Columbus
PRODUCTORA: Fox Atomic i 1492 Pictures
PAÍS: EUA i Canadà
ANY: 2009
DURADA: 102'GUIÓ: Larry Doyle, basat en la seva pròpia novel·la
FOTOGRAFIA: Phil AbrahamMUSICA: Christophe Beck
INTÈRPRETS: Hayden Panettiere (Beth Cooper), Paul Rust (Denis), Jack Carpenter (Rich), Alan Ruck (Sr. Cooverman), Samm Levine (Clerk), Shawn Roberts (Kevin), Andrea Savage (Dra. Gleason), Cynthia Stevenson (Sra. Cooverman), Lauren London (Cammy), Lauren Storm (Treece).
WEB OFICIAL: http://www.iloveyoubethcoopermovie.com/
Comèdia romàntica. Adolescents. El dia que un estudiant brilant declara públicament el seu amor per una cheerleader del institut, tot començarà a canviar per ell...



LET'S GET LOST

DIRECTOR: Bruce Weber
PRODUCTORA: Little Bear Productions / Nan Bush
PAÍS: EUA
DURADA: 120 minuts
GUIÓ: Bruce Weber
FOTOGRAFIA: Jeff Preiss
INTÈRPRETS: Chet Baker
WEB OFICIAL: http://www.avalonproductions.es/letsgetlost/

Documental sobre la vida del trompetista i cantant de jazz Chet Baker dirigit pel famós fotògraf Bruce Weber. Baker va ser una de les figures més destacades del món de la música del segle XX. Let’s get lost, surt de la idea de fer una sèrie de fotos del músic, però després de la relació sorgida entre els dos, el director va acabar fent una pel·lícula de més de dues hores de duració sobre la figura de Baker, el jazz i les seves dues passions: els cotxes i les dones.
Al 1989, la pel·lícula va ser nominada al Oscar a millor documental, i es va alçar amb el premi de la crítica al Festival de Venècia poc després de que el seu protagonista es llencés per una finestra d’un hotel a Amsterdam. Consta d’entrevistes amb el cantant, les seves dones, fills, amics i novies. Mostra en quines trampes poden caure els personatges famosos, plens de talent.

PÁJAROS MUERTOS
DIRECTOR: Guillermo Sempere i Jorge Sempere
PRODUCTORA: Monte Film, Producciones de las Chimbambas, Nacidos Niños i JB Producciones
PAÍS: Espanya i Argentina
ANY: 2008
DURADA: 90'
GUIÓ: Gisela Benenzon i Gorka Esteban
FOTOGRAFIA: Ángel Yebra
MÚSICA: Gisela Benenzon i Gorka Esteban
INTÈRPRETS: Eduardo Blanco, Silvia Marsó, Alberto Jiménez, Claudia Fontán, Samuel Viyuela, Andrea Blasco, Inés Aldea, Alejandra Traspas.

La urbanització Los Pájaros està buida durant l’estiu i els seus habitants estan avorrits i tenen calor. La aparició d’un ocell mort desencadena una alteració en els seus comportaments.
Animals metafòrics, les aus han servit a diferents autors, des de Hitchcock fins a Saura, per representar estats d’ànim o emocions. Però en aquesta pel·lícula la metàfora és molt obvia i la reflexió sobre les classes socials es queda curta i no ens aporta res de nou. Així tot és una peli recomanable ara que hem deixat l’estiu enrere.

cinema a ràdio Molins de Rei

El proper 3 de setembre Ràdio Molins de Rei estrena un nou programa dedicat al cinema.

El títol d'aquest espai serà "la nit americana" en homenatge a aquesta tècnica cinematogràfica i també a un dels nostres cineastes preferits: François Truffaut.

Aquest bloc serà el suport al programa que s'emetrà cada dijous de 8 a 9 del vespre. Aquí podreu trobar els trailers de les pel·lícules d'estrena, els reportatges, els festivals que es fan a casa nostra, notícies, les càpsules de cada programa..etc.

Esperem anar creixent i oferint moltes més coses al voltant d'aquest món apassionat ( i que ens apassiona) que és el cinema.

Si teniu alguna cosa a dir no dubteu en fer comentaris als articles o si voleu fer algun suggeriment també podeu escriure al correu lanitamericana@gmail.com