El leitmotiv de l'edició d'enguany del Festival de Terror de Molins de Rei és els nens al cinema de terror.
En el programa d’avui volem fer un repàs a les pel•lícules del gènere que tenen com a protagonistes a aquests éssers aparentment angelicals i innocents però que per dins són diabòlics i malvats…
Encara que en els primers anys del gènere es preferia allunyar als infants dels temes com el satanisme, les possessions i la sang, avui en dia s'han convertit en l'element bàsic de les més esgarrifoses produccions de terror. En alguns casos, apareixen com a víctimes d'éssers diabòlics, malediccions o cruels destins. Mostra d'això són algunes de les cintes clàssiques de terror que van posar els pèls de punta a més d’un, amb esborronadors relats d'infants dominats per forces malignes.
Però aquesta concepció victimista es torna en ingenuïtat en aquells films de terror que opten per invertir les regles del joc al plantejar un entramat on els nens, d'aparença tan innocent i dolça es converteixen en éssers malignes, temibles i perillosos. Així ens trobem amb mutants desorientats, aspirants a psychokiller, nens posseïts pel diable, o bebès amb irrefrenables desitjos de sang… Nens malvats, en definitiva, que han aconseguit un lloc preferent i iconogràfic en el cinema de terror.
Al llarg de la història del gènere ens podem trobar amb diferents temàtiques sobre el comportament d’aquest infants: com a ments col•lectives a la recerca del mal, com a petits dictadors que es creuen el centre del món, nens infectats, nens posseïts pel dimoni, petits innocents malvats, nens amb poders sobrenaturals...etc
Entre aquests films destacarem...
¿Quién puede matar a un niño?,basada en la novel•la de Juan José Plans, El Juego i dirigida per Narciso Ibañez Serrador el 1976, narra la història de dos turistes anglosaxons que, fugint del soroll i la festa de la península, viatgen cap a una illa propera i sense turisme. Només arribar a la illa, es troben amb un poble quasi desert on només sembla haver-hi algun nen que, ociós, roman en el port pescant i jugant. Seguint les regles del clímax in crescendo, els protagonistes descobriran, poc a poc, la veritable naturalesa de la illa i el perill terrible que ofereixen els seus joves habitants. Una pel•lícula macabra protagonitzada per uns nens assassins que planegen i executen una venjança contra el món dels adults, promovent el seu extermini. El film de Narciso Ibáñez Serrador, ens porta a la memòria aquells films en els quals els nens, disfressats d’ innocència, es rebel•len com a assassins, petits homenets que, emparats en l'afecte que els professen els seus pares, no dubten a esgrimir una imatge violenta i sàdica que les seves ments maquinen.
A Village of the damned (El Pueblo de los malditos 1960) dirigida per Wolf Rilla i basada en l'obra de John Wyndham els nens protagonistes ideen amb la seva ment col•lectiva assentar una colònia que els permeti fer-se un lloc com a raça en el nou planeta que els acull. Els nens, que han nascut el mateix dia fruit d'una inseminació col•lectiva perpetrada, uns mesos abans, per una boira misteriosa, han desenvolupat una conducta violenta que els converteix en perillosos. La violència dels nens és justificada per ells en exercici de la defensa pròpia però no obstant això, als ulls dels adults, segueixen sent uns nens, els fills de la majoria d'ells, i la catarsi, l'acció criminal que desnivella la balança en la seva contra, arriba massa tard. Hi ha un excel•lent remake d’aquest film fet per John Carpenter on introdueix petits canvis que donen a la pel•lícula més consistència...
Una combinació dels films comentats abans, és la cinta Children of the corn (Los chicos del maíz), que ens explica la història sobre una parella de turistes, perduts enmig de Nebraska, que es topen amb un poble sense adults però amb una comuna d'adolescents aficionats als jocs sectaris i als assassinats rituals. Los chicos del maiz, una producció de sèrie B, que tindria un cert èxit entre el públic juvenil, es presenta com un slasher rural on els nens pertanyen a una estranya congregació religiosa que adora a una deessa del blat de moro a la qual no li agraden els adults. Basada en una novel•la de Stephen King, el film donaria lloc a una sèrie de seqüeles que repetien les correries sagnants dels membres d'una secta.
Però no tots els nens del cinema de terror necessiten d'un col•lectiu per a poder cometre actes cruels. De vegades, un únic subjecte és suficient per a sembrar d'inquietud a tota una comunitat. A The Bad seed (Mala semilla, 1956),en el film de Mervin Leroy, Rhoda és una nena d'uns vuit anys, planificadora i destructiva, la mare de la qual sospita que és responsable de diversos delictes esdevinguts en l'entorn de la petita. Aquest film parteix d'una premissa suggerent: el mal neix o es fa? però el final es força previsible.
La influència del pare, torna a ser element recurrent al film Shock (1977), de Mario Bava que narra la història del petit Marc, de set anys, i la seva mare vídua que tracta de refer la seva vida . Al tornar a la seva antiga casa, el nen es mostra cada vegada més convençut que la seva mare és responsable directa de la mort del seu pare i ajudat per l'esperit patern, els actes del noi acabaran propiciant la bogeria de la seva mare.
A The good son (El buen hijo 1993), film de Joseph Ruben Macaulay Culkin interpreta a Henry un nen de comportament exemplar de cara als grans però que oculta una conducta maquiavèl•lica i maligna que el seu cosí Mark (Elijah Wood), no trigarà en constatar.
A The other (El otro 1972 ), excel•lent pel•lícula de Robert Mulligan basada en la novel•la de Tom Tryon, un nen ha assumit com pròpies dues consciències: la seva, probablement la malvada, i la del seu germà mort, el contrapès moralitzador que actua de forma redemptora. Robert Mulligan opta per ocultar la defunció d'un dels bessons, presentant-nos, fins i tot de forma simultània, als dos germans: aquell que maquina i executa els actes de crueltat, i aquell que tracta de compensar les actuacions malvades. La dualitat entre el bé i el mal, entre l'amabilitat i la ferotgia, es donen cita en aquesta espècie de derivació del mite de Jeckyll i Hyde en versió infantil que, sens dubte, s'ha convertit amb el pas del temps en un dels films de terror més estimables dels anys setanta.
Els nens tampoc poden defugir de la seva condició vampírica i, una vegada infectats, es converteixen en animals salvatges assedegats de sang, petits vampirs que, privats de força física, apel•len a la tendresa per a poder acostar-se a les seves víctimes.
En l'aterridora adaptació de la novel•la Salem’s Lot (Las brujas de Salem 1979) el director Tobe Hooper ens explica com nit rera nit, el vampir nen reclama l'atenció del seu germà.
A Entrevista con el Vampiro, la nena vampir (Kirsten Dunst) alterna la seva condició d'animal salvatge amb un comportament capritxós, violent i confabulador
També trobem exemples recents de films amb nens vampirs a la pel•lícula Let the right on in (déjame entrar 2008) excel•lent film suec que es va poder veure l’any passat a les 12 hores de terror.
A The Children (Abrazo Mortal 1980), film de sèrie B mostra la zombificació d'un grup de col•legials provocada per una fuita de gas d'una planta nuclear propera. Els nens es converteixen en zombis mutants capaços de produir combustió espontània amb només el contacte físic.
Però de tots els nens malvats protagonistes d'històries cinematogràfiques, el més aterridor encara segueix sent el personatge interpretat per Linda Blair en l'adaptació de la novel•la de William Peter Blatty, The exorcist (El Exorcista), dirigida per William Friedkin el 1973. Revisada avui dia, les escabroses situacions que planteja el Exorcista i, sobretot, l'ús intel•ligent dels seus efectes sonors, visuals i de maquillatge, segueixen convertint al film de Friedkin en un admirable thriller sobrenatural i la pel•lícula demoníaca per excel•lència. L'exorcista narra la història de la possessió de la petita Regan per part d'un ser que es recrea en la blasfèmia i en la provocació, en la levitació i en l'amenaça. Completament transformada, tant física com psíquicament, la nena es converteix en un ésser repel•lent capaç de masturbar-se amb un crucifix o de vomitar bilis verdosa sobre el sacerdot que oficia l'exorcisme. La nena endimoniada s’ha convertit en una de les icones més indiscutibles del gènere de terror.
The Omen (La Profecia ,1976) dirigida per Richard Donner s'endinsa en el subgènere demoníac amb protagonista infantil, al narrar les desventures de Damien un noi de comportament sinistre, fosc passat i infernal futur, i del seu pare, interpretat per Gregory Peck, convençut que el seu fill és, ni més ni menys, l’anticrist.
La teoria de l’Anticrist, és una premissa recurrent al cinema de terror de finals dels anys seixanta i setanta, sobretot gràcies a la magnífica pel•lícula Rosemary’s baby (La semilla del diablo 1968). Amb una proposta molt semblant a la qual després heretaria, implícitament, La Profecia, el film de Roman Polanski narra la historia d'un jove matrimoni, Rosemary i Guy, que es trasllada a un apartament d'un cèntric edifici novaiorquès. Aviat, la parella, i especialment Guy, entaulen amistat amb uns veïns ancians, de comportament misteriós, i amb una jove veïna que no triga en fer-se amiga i confident de Rosemary. Els ancians, cada vegada més pròxims a Guy, intensifiquen el grau de la seva relació quan Rosemary queda embarassada. Una successió de comportaments estranys i la mort de la seva nova amiga, conduiran a Rosemary a creure que el bebé que acull en el seu interior es tracta del fill del diable.
The Innocents ( Suspense! 1961), és l’adaptació que Jack Clayton va realitzar per al cinema de Otra vuelta de tuerca d'Henry James, un dels llibres de fantasmes més importants de la literatura. En la pel•lícula i en la pròpia novel•la, es coincideix a presentar un relat en primera persona, d'una institutriu i la seva arribada a una gran casa per a fer-se càrrec de l’educació de dos germans: Milers i Flora. la institutriu comença a veure aparicions espectrals, fantasmes i imagina que els germans, especialment Milers, però també a Flora, qui es mostra còmplice de les actuacions del seu germà, també poden veure aquests fantasmes però que, no obstant això, no desitgen admetre'l davant d'ella. La malignitat de Milers i Flora imaginada per la seva institutriu converteix als nens, el passat dels quals s'arriba a insinuar com terrible en víctimes del zel d'una jove cuidadora massa suggestionable per l'entorn.
Stephen King, hàbil diseccionador dels temors infantils en els seus primers escrits, ampliarà l'espectre de poders sobrenaturals atribuïts als nens en dos dels seus més conegudes històries (Carrie i Firestarter) i, per extensió, en les dues adaptacions cinematogràfiques conseqüents. Carrie, un dels primers èxits de Brian de Palma, aprofundeix en el tema de la telequinesia i en la piroquinesis, a costa de la història d'una noia, acomplexada pel seu entorn i aspecte físic. L'adolescent, que ha de plantar cara als seus canvis hormonals al mateix temps que tracta de reconduir la seva vida afectiva, reacciona de forma inconscient contra els atacs que sofreix, amb un estrany poder psíquic que es torna en especialment virulent quan l'afront sobrepassa els límits de la tolerància. Recordada, per l'escena final, Carrie segueix sent un film estimable que duu fins a l'últim extrem la vulnerabilitat de l'etapa adolescent i la fina frontera que separa la humiliació convertint-se en una obra que es recrea en la venjança perpetrada per una nena a la qual li costa donar el pas cap a l'edat adulta, contra una societat que renega dels seus espècimens diferenciats.
Spleen (Luis Tosar), un tipus poc corrent, passa les nits filosofant fins a trenc d’alba en companyia dels seus amics de La Taverna dels Dramàtics, santuari bohemi al que no falta ni una nit des de fa anys. Després de tres mesos de pluja ininterrompuda, de sobte aquella nit deixa de ploure. És llavors quan Spleen surt a comprar pa i coneix a La Rusa (Nora Tschirner), una rossa amb serrell en la qual materialitza les seves il•lusions. Junts iniciaran un viatge inesperat, tendre i surrealista a través de la nit i a l'interior d'ells mateixos que transformarà les seves vides per complet…Drama dirigit per Alfonso Zarauza 
"Un lugar dónde quedarse" és la història d'una jove parella que està a punt de tenir el seu primer fill, i que es dedica a recórrer els Estats Units a la recerca del millor lloc per a començar assentar-se i començar com família. Quan Burt (John Krasinski) i Verona (Maya Rudolph) estan a punt de tenir el nen, sofreixen una crisi de pànic. No suporten el poble on viuen, i ara que els pares de Burt es muden d'allí, perden el suport amb el qual contaven. Llavors decideixen emprendre un viatge a la recerca del lloc ideal per a criar un nen. De passada, visiten a una sèrie de parents i amics. Alguns són absoluts excèntrics, uns altres són commovedors, però tots ajudaran a Burt i a Verona a trobar la seva destinació. Acabaran per descobrir que per a crear una llar, només es necessiten l'un a l'altre. Dirigida per Sam Mendes.
Entrades
