BSO: James Horner

James Horner va néixer el 14 d'agost de 1953 a Londres. De jove cursa estudis de música al Royal College i al 1970 es desplaça a Los Angeles on aconsegueix una beca impartint classes a la USC i realitza un màster a UCLA on perfecciona la seva composició i teoria de la música.

Accepta dedicar-se a la composició cinematogràfica cap el 1978 per al American Film Institute, en treballs de baix pressupost i algunes aparicions per a programes televisius. D'entre el més coneguts destaca la seva aportació a Battle beyond the stars de Roger Corman.

El 1979 realitza el que podria considerar-se el primer treball seriós: La mujer de rojo de Lewis Teague. El 1981 Horner comença a mostrar les seves qualitats com compositor, amb una sonoritat particular en dues pel•lícules com La mano d'Oliver Stone i Bendición mortal de Wes Craven, on ja apareixen figures rítmiques i masses orquestrals que seran molt identificables en un futur.

El 1982 es dóna a conèixer al gran públic amb la segona pel•lícula de la saga de Star Trek on Horner comença a treballar amb instruments no usuals al costat de gran orquestra, amb el que a part d'assolir una gran sonoritat aconsegueix un estil propi. També el mateix any realitza Límite: 48 horas al que imprimeix un so jazzístic molt interessant.

Fins a 1985 realitza forces treballs un cop consolidat en el món de la banda sonora com: Krull, Proyecto brainstorm, Gorky Park on barreja el tema principal del film amb l’obertura 1812 de Tchaikovski ; Star Trek III i Commando. Però el gran treball d'aquesta època és Cocoon, film de Ron Howard on amb un estil simfònic semblant al de John Williams realitza un score melòdic excel•lent i llargament imitat. El 1986 realitza dues bandes sonores que li reportarien nominacions de l'acadèmia, així com premis de la crítica, amb Fievel y el nuevo mundo de Don Bluth i Aliens, el regreso.

Aquest mateix any realitzaria dues bandes sonores que resulten especialment destacades per la seva singularitat, Donde el rio baja negro on predominava el so electrònic, i El nombre de la rosa, de Jean Jacques Annaud on combina peces d'estil gregorià amb sons de campanes.

Però és amb Willow, on Horner es consagra com a compositor amb un score grandiós. Aquesta banda sonora marcaria el començament de la col•laboració de James Horner amb Ian Underwood i Kazu Matsui aquest últim tocant l'instrument japonès shakauachi que tant utilitza en les últimes composicions. Aquest mateix any repeteix l’èxit amb The land before time, per a aquesta pel•lícula realitza una cançó que cantada per Diana Ross aconsegueix un gran èxit comercial. També compon aquest any la continuació de Cocoon: Cocoon, the return.

El 1989 compon les bso per Campos de sueño i Tiempos de gloria. A la primera aconsegueix una nova nominació de l'acadèmia, i a la segona compon un tema principal repetitiu amb cors de The Boys Choir of Harlem,

Al principi de la dècada dels noranta realitza obres menors fins la segona pel•lícula de el ratolí Fievel, Fievel va al oeste, on barreja una banda sonora d'estil western amb fragments de l'anterior pel•lícula. Després vindrien Rocketeer, Juego de patriotas on combina la música cèltica i irlandesa, Sneakers, Corazón de trueno..i les més intimistes Bopha!, i Buscando a Bobby Fischer,

A partir d’aquí comença la seva època actual on desplega tot el seu geni als films: Leyendas de pasión, Braveheart i Apollo XIII.

El 1997 Horner finalment aconseguia un reconeixement mundial quan escriu la banda sonora per la pel•lícula més taquillera de tots els temps: Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will go on. Horner guanyava dos Oscars, dos Globus d'or, i l’àlbum encapçalava les llistes del Billboard durant dotze setmanes, un fet sense precedents.

A l’any 2000 realitza dues bandes sonores espectaculars als films Enemigo a las puertas i La tormenta perfecta.

La producció de Horner és inacabable i cada any realitza una mitjana de 3 composicions, algunes massa repetitives o auto plagiades que li han reportat forces crítiques i controvèrsies durant la seva carrera. En els últims anys destaquem les bso de Una mente maravillosa , Apocalypto , El niño con el pijama de rayas, El nuevo mundo de Terrence Malik un dels nostres directors preferits....i Avatar que s’estrenarà d’aquí poc.