Luís García Berlanga

Va néixer el 1921 a València. De família burgesa, el seu avi va ser governador civil i el seu pare diputat d'Unió Republicana durant la Segona República. Berlanga va començar a estudiar Dret i Filosofia i Lletres quan el seu pare va ser empresonat. Davant aquesta situació familiar, Berlanga es va allistar a la División azul per intentar que les autoritats franquistes tractessin amb benevolència al seu progenitor.

Les seves pel•lícules es caracteritzaran pel protagonisme coral, els plans seqüència, la sàtira, la farsa, l'humor negre i una visió crítica i esperpèntica de la realitat política, social i cultural de l’Espanya del moment.

El 1947, va ingressar a l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, i a la fi d'aquesta dècada es quan comença a rodar els seus primers curtmetratges. Realitza el seu primer llargmetratge Esa pareja feliz el 1951, una comèdia codirigida amb Juan Antonio Bardem, que va donar un aire nou a l'enrarit cinema espanyol.

També van treballar junts a Bienvenido Mr Marshall (1952) dirigida per Luis Berlanga i escrita amb la col•laboració de Bardem i el dramaturg Miguel Mihura. El film ens explica la història d’un poble que s’engalana per rebre a una delegació nord-americana d’ajuda a Europa però que al final els ignora. Un film que sorprenentment va superar la censura de l’època al tractar-se d’un comedieta costumbrista però que conté un rerefons crític i amarg. No és el millor film de Berlanga però compta amb uns elements (interpretacions de Manolo Morán i Pepe Isbert, la música enganxosa..) que la fan de visionat quasi obligat. Aquest film, va ser guardonat al Festival de Cannes.

La següent cinta va ser Novio a la vista (1953). Una comèdia bastant fluixa però que conté algunes escenes i personatges interessants.

El 1955 va ser un dels participants a les Converses de Salamanca, en la qual professionals del cinema, organismes estatals, crítics i intel•lectuals es van reunir per a parlar sobre la situació del cinema espanyol.

El 1956 roda Calabuch, pel•lícula que narra la història d'un prestigiós científic nuclear refugiat en el poble que dóna títol al film, cansat de que les seves investigacions siguin emprades per a fins militars. Un altre pel•lícula coral de Berlanga carregada de crítica antimilitarista, antirègim, anticapitalista...Calabuch va ser premiada al Festival de Venècia.

Los jueves, milagro (1957) és una comèdia coproduïda per Espanya i Itàlia que mostra la sàtira de la qual és capaç Berlanga. L’alcalde i altres capitosts del poble, davant la poca activitat i turisme que rep la vila, decideixen secretament simular la aparició de San Dimas a la gent del poble, amb l’intenció de que molts turistes curiosos acudeixin al lloc del miracle. Un altre gran interpretació del genial Pepe Isbert.

El 1961 rodarà una de les seves obres més destacades: Plàcido, protagonitzada per José Luis López Vázquez i l’humorista català Cassen , i nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa. Berlanga dissecciona i destrossa a una societat hipòcrita, mesquina i provinciana de doble moral on el més important son les falses aparences, que predica la caritat però que no la practica, i que necessita posar en marxa una cruel farsa, en forma de campanya nadalenca, sota el lema “assegui un pobre a la seva taula” per rentar les seves consciencies. Com a curiositat dir que el film es va rodar a Manresa.

El verdugo (1963), és una comèdia negra de gran repercussió internacional guardonada al Festival de Venècia i un dels millors al•legats contra la pena de mort del cinema. Ens conta la història d’un vell botxí de poble (pepe isbert es clar!) que vol casar la filla i traspassar “el negoci” al seu futur gendre (un fantàstic Nino Manfredi). El verdugo està considerada una de les millors pel•lícules del cinema espanyol. Rafael Azcona va col•laborar en el guió d'aquest film.

Quatre anys després, Rafael Azcona i Berlanga tornen a treballar junts a Argentina en el rodatge de La boutique (1968), pel•lícula que conta la història d'una dona que fingeix tenir una malaltia incurable per a aconseguir una major atenció del seu espòs. Vivan los novios! (1970) és un títol menor dintre de la filmografia de Berlanga. Tamaño natural (1974) és una història d'amor entre un home i una nina inflable mentre que La escopeta nacional (1978) és un discurs crític de la vida sociopolítica espanyola. Aquestes tres pel•lícules dels anys 70 tenen en comú l'enginy amb el qual eludeixen la censura franquista. Les obres fílmiques dels 80 seran més trivials que les de la dècada passada encara que, paradoxalment, és quan rep un major nombre de reconeixements per la seva trajectòria. El 1980, Berlanga rep el Premi Nacional de Cinematografia, el 1981 és condecorat amb la Medalla d'Or de les Belles Arts i el 1986 rep el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. A més, el 1985 és nomenat president d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (AACC) i l’ordre italiana de Commendatore.

D'entre les pel•lícules dels 80 destaquen Patrimonio nacional (1981) i Nacional III (1983) ; La vaquilla (1985), una representació còmica de la Guerra Civil protagonitzada per Alfredo Landa; i Moros i cristianos (1987). El 1993 va dirigir Todos a la cárcel, pel•lícula amb la qual aconsegueix tres Premis Goya: al Millor Director, a la Millor Pel•lícula i al Millor So. Paris Tombuctú (1999), és una comèdia que, igual que l'anterior, intenta mantenir el to divertit i l'enfocament crític que caracteritza la major part de la filmografia de l'autor. La seva última pel•lícula va ser el curtmetratge de gènere còmic El sueño de la maestra (2002), en la qual va actuar Santiago Segura.

Actualment té una salut delicada i quasi no fa aparicions públiques. Després de les defuncions de Rafael Azcona i Jose Luis López Vázquez en poc temps, esperem que Berlanga pugui enganyar a la mort igual que va fer amb la censura a les seves pel•lícules...